Pol Llonch és Doctor en veterinària per la UAB, i actualment és investigador a més de president i cofundador de la Red CIBA, Red Científica en Bienestar Animal. Ha treballat al Regne Unit en benestar animal en boví de carn i ovelles, i des de fa uns anys ja a la UAB continua desenvolupant recerca en l’àmbit del benestar animal en vaques de llet i també en porcs. Hem volgut parlar amb ell per aprofundir una mica més quines dimensions entren en joc en el benestar animal i per conèixer la relació que aquest té amb l’impacte de la ramaderia en el medi ambient.

Tenen relació el benestar animal i l’impacte mediambiental del sector ramader?

PL.- Vaig començar a treballar en aquesta línia quan estava al Regne Unit, on relacionàvem el comportament dels animals i el seu grau d’estrès amb el seu potencial d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, i vam veure que els animals que estaven més estressats i reaccionaven negativament a l’ambient eren menys eficients i emetien més gasos d’efecte hivernacle.

El que vèiem era que els animals en condicions estressants necessiten menjar més i produeixen menys, bàsicament perquè l’estrès consumeix una energia que no es destina al creixement o a la producció de llet.

Continues treballant en aquesta línia?

PL.- Ara en concret treballem en un projecte anomenat Clearfarm on utilitzem eines de ramaderia de precisió, i que té com a objectiu principal seguir lligant el benestar animal amb l’impacte mediambiental per tal de buscar estratègies que millorin aquests dos àmbits que es consideren prioritaris per la societat.

És senzill mantenir un equilibri entre ambdues coses?

PL.- Mantenir l’equilibri com dius no és fàcil, i et posaré un exemple per entendre-ho. Pensem en un ramat de vaques. Si veiem el potencial d’emissions de les dejeccions ramaderes, ens podem trobar que en determinades circumstàncies sigui millor tenir aquestes vaques estabulades en un espai i fer una gestió adequada de les dejeccions per reduir al màxim les emissions. Però això pot anar en contraposició de la millora del benestar dels animals, en què busquem que tinguin accés a la pastura, però si la pastura està mal dimensionada ens podem trobar que les dejeccions tinguin molt més impacte mediambiental.

Quins indicadors teniu en compte per analitzar el benestar animal?

PL.- Fins fa uns anys, per avaluar el benestar mesuràvem l’ambient on vivia l’animal. Per exemple, l’espai que tenia disponible o la temperatura ambient, i a través d’això estimàvem si la vaca estava bé o no. Això ha canviat i ara mesurem la resposta dels animals a l’ambient. Torno a l’exemple de la temperatura. El que fem és mesurar la temperatura interna de la vaca i tenim en compte com reacciona: si panteixa en resposta a la temperatura, és que té calor i per tant cal prendre mesures.

A què es deu aquest canvi en els indicadors?

PL.- Per una senzilla raó: cadascú de nosaltres podem reaccionar diferent a una mateixa temperatura, i en el cas dels animals, també. Per això ens fixem en la resposta de l’animal i no en l’ambient per si sol. En la recerca que estem desenvolupant ara intentem anar un pas més enllà fent servir indicadors basats en l’animal que podem mesurar a través de tecnologia de precisió: sensors. D’alguna manera aquests sensors ens permeten tenir un coneixement de forma continuada i de tots els animals per saber com estan reaccionant a l’ambient i així inferir millor el seu benestar.

Fins fa uns anys per avaluar el benestar mesuràvem l’ambient on vivia l’animal, ara mesurem la resposta dels animals a l’ambient.

En quin punt es troba aquesta recerca?

PL.- Estem treballant per tenir uns rangs que ens permetin saber que un animal està bé. En alguns casos sí tenim aquests valors. Per exemple, en el cas d’una vaca, els sensors ens permeten mesurar un aspecte que afecta directament la producció de llet: el temps de descans i activitat. En termes generals sabem que una vaca ha de passar entre 9 i 14 hores ajaguda. Si veiem que descansa menys hores, vol dir que alguna cosa passa. I a la inversa: si descansa massa no destinarà temps a la seva alimentació, que també és essencial. Aquesta finestra és un marge general, però pot ser que en alguns animals els rangs canviïn i aquí és on fem servir la intel·ligència artificial per ajudar-nos a predir quin és el marge de normalitat en cada animal.

Quins altres indicadors de comportament teniu en compte?

PL.- Si subratlléssim quins són els comportaments més importants pel benestar d’un animal et diria que el comportament alimentari, el comportament de descans o activitat i el comportament social. Els dos primers estan molt desenvolupats i hi ha molta tecnologia al seu entorn, però el comportament social en vaquí segurament és el que més camí té per recórrer.

Què vol dir el comportament social en una vaca?

PL.- Bàsicament són les interaccions entre els animals d’un grup. La majora dels animals de ramaderia són animals gregaris, el que vol dir que estan acostumats i necessiten anar en grups. Això implica que interaccionin per buscar companyia sexual, per ajudar-se si han de prevenir depredadors… i això ho fan a través del comportament social. Com que és un comportament natural, si no el poden fer afectarà el seu benestar. Com et deia, aquesta és una conducta de la qual potser es coneix menys com avaluar-la utilitzant tecnologia de precisió.

Hi ha altres països on estiguin més avançats?

PL.- El context és internacional, és a dir, l’estat de tecnologia a Catalunya no és diferent que a països capdavanters com Dinamarca, Holanda i Estats Units, que són els qui més estan fent servir aquest tipus de tecnologia i investigacions.

Quins reptes ha d’abordar la investigació del benestar animal els propers anys?

PL.- D’una banda, que hi hagi una comprensió d’aquests indicadors basats en la resposta dels animals. També hem d’entendre que la tecnologia és una eina molt important que ens pot ajudar amb aquests indicadors. I jo afegiria que hem de ser capaços de transmetre tota aquesta feina de forma adequada a les persones consumidores. Tot això és fa amb un objectiu, que és millorar el benestar dels animals fent una producció èticament sostenible a més de millorar l’eficiència productiva. Però hem de destinar temps i esforços a transmetre-ho de forma adequada a la ciutadania.

Quin paper tenim les persones consumidores?

PL.- És un paper que ja estem exercint, i que consisteix en triar amb criteri. Només decidint quin producte et quedes, estàs exercint un poder. D’aquesta manera demanes al sector que canviï les coses, que millori cap a una direcció a una altra.