NOTÍCIES

Llet ecològica i de proximitat a Catalunya

La Granja Mas La Coromina és una de les 7 explotacions que engloben la marca Ato i que, des de principis de 2021 ha entrat al mercat de la llet ecològica. Els 120.000 litres de llet ecològica que cada mes produeixen surten exclusivament del Mas la Coromina, una granja familiar on l’Albert i la Isabel han donat la volta al seu ofici de ramaders per produir una llet amb valor afegit. L’Albert ens ha obert les portes de la seva explotació per mostrar-nos el complex procés que s’amaga darrera d’un bric amb un litre de llet ecològica. 

 

La Granja Mas la Coromina té anys d’història produint llet convencional. Per què vau decidir passar a fer llet ecològica?

AP.– El principal motiu va ser la inquietud per elaborar una llet amb molta diferència de qualitat respecte a la resta. Amb aquesta premissa, la nostra granja encaixava perquè som una explotació familiar mitjana i ens podíem adaptar bé a la normativa del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE), que és qui gestiona el certificat oficial de la Unió Europea per a produir llet ecològica. Però també ens movia el fet que en una explotació petita no pots equiparar mai els costos amb una explotació de dimensions grans.



“La diferència en el tast té al darrera un llarg procés d’adaptació de la producció”

 

Quines diferències té la llet ecològica respecte a les llets tradicionals?

AP.– Les persones que venen a visitar la granja quan tasten la llet ens diuen que hi noten un gust diferent. I aquesta diferència en el tast té tot un procés al darrera que va des del camp on plantem el farratge fins el dia que munyim la vaca. Tot aquest procés és diferent en ser un producte ecològic i té incidència en la qualitat de la llet.

En què consisteix aquest procés?

AP.– Doncs hem hagut d’adaptar tot el cicle de producció, per la qual cosa hem fet un procés de transició de dos anys. Primer vam haver de transformar totes les hectàrees de camp de la granja, perquè els farratges amb què alimentem el bestiar siguin ecològics. La clau és que no podem fer servir cap tipus de producte químic (pesticides, herbicides, fungicides, ni adob mineral). Nomes podem fer servir la matèria orgànica de les vaques.

Un canvi que  no deu haver estat senzill…

AP.– En general ens hem adaptat bé. Les dificultats van sorgir en el moment de sembrar el blat de moro, a la primavera. Per no tenir mala herba hem hagut de fer el que es diu una sembra enganyosa, que vol dir que preparem el terreny però no sembrem el blat de moro. Esperem a que neixi la mala herba i la colguem per així poder treballar i sembrar correctament el blat de moro. A més a més, hem hagut de fer la sembra més tard per evitar la contaminació encreuada amb les plantacions d’altres explotacions.

 

“Ser ecològics implica que no podem donar antibiòtics ni hormones als animals, i que han de sortir a pasturar cada dia”

 

Així doncs, canviant el moment de la sembra heu protegit el vostre farratge?

AP.– Així és. Un farratge que, al cap d’un any i mig ja és ecològic i serveix d’aliment per les vaques. Però l’adaptació del procés no acaba aquí, perquè calen 6 mesos més de transició en què les vaques ja mengen ecològic però estan eliminant qualsevol resta de producte químic que haguessin ingerit. Ser ecològics també implica que no podem donar antibiòtics ni hormones als animals, i que han de sortir a pasturar cada dia garantint que cada vaca disposa d’un espai suficient on fer-ho.

El benestar de les vaques, doncs, està garantit?

AP.– Nosaltres treballem des de la prevenció, per evitar que cap animal emmalalteixi. Això ha fet que les vaques tinguin una major esperança de vida, ens duren més, perquè hem reduït molt la incidència de problemes com les mastitis, etc. De fet, apart de produir llet certificada pel CCCPAE, tenim el segell que garanteix el benestar animal. Som pioners, ja que no hi ha cap altra granja a Catalunya que tingui totes dues certificacions.

Apart de les diferències en el procés i el gust final, hi ha molta diferència per la butxaca del consumidor?

AP.– No. Estem parlant que un bric de llet ecològica en el lineal costa entre 0,30 i0,40 cèntims més que una llet convencional.

Des de novembre de 2020 sou granja ecològica certificada, quins altres reptes teniu entre mans?

AP.– A grans trets, estem desenvolupant dos productes derivats que són formatges, col·laborem amb l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) per aconseguir un farratge de major qualitat que contingui més proteïna i midó, què són els principals nutrients que necessita la vaca per produir la llet, i també estem treballant amb una empresa per donar vida a un envàs fet amb matèria orgànica i que així tot el procés sigui ecològic.

Esteu centrats en la innovació, doncs?

AP.– Continuem innovant, és cert, però ara mateix volem potenciar molt més la llet ecològica. Tenim un producte amb una gran qualitat, també des del punt de vista nutricional. Gràcies a la qualitat del farratge amb que alimentem les vaques, la llet que produïm té menys greix saturat.

 

“Detectar quants cops remuga una vaca per minut és un indicador de salut”

 

És difícil ser innovadors en aquest sector?

AP.– En ramaderia hi ha més innovació de la que la gent es pensa. Per exemple, fa poc hem introduït un sistema electrònic amb el qual, mitjançant un mecanisme col·locat en l’orella de les vaques, detectem quan un animal està en zel, el moment en que es posa de part i, fins i tot, la salut general de l’animal, ja que detecta quants cops remuga per minut, que és un dels indicadors per saber si una vaca té o no bona salut.

En quin punt es troba la demanda de la llet ecològica?

AP.– Des que vam començar el projecte el 2018 hem vist una tendència creixent en el consum d’aquest producte. Sobretot ho veiem en la gent jove, que està molt conscienciada i busca un producte sostenible. I què millor producte que una llet de proximitat que no genera cap residu químic i on el procés és 100% sostenible, ja que el que genera el camp és per les vaques i la matèria orgànica que generen les vaques és adob pel camp.

Ja esteu presents en tots els lineals de supermercats?

AP.– Encara no, és un tema en què estem treballant, i ens ajuda molt quan un consumidor que busca el bric de llet ecològica i no el troba, el demana a la seva botiga habitual.

Quina relació teniu amb l’ALLIC?

AP.– El Laboratori Interprofessional lleter de Catalunya (ALLIC) ens fan, a diari, les anàlisis de la llet produïda. Ens analitzen tant la llet del tanc com la llet individual vaca per vaca;  també analitzen la llet de la cisterna que entra a fàbrica abans d’envasar. Són, per nosaltres, un agent essencial ja que ens ajuden a donar transparència i seguretat alimentària a tot el procés, garantint la qualitat, traçabilitat i la diferenciació del producte.

També dir que estem contents que des de l’ALLIC, a demanda del sector, s’hagi impulsat una iniciativa com “la bona llet”, per donar valor a la llet i els seus derivats. A Catalunya produïm llet i la transformem en productes de primeríssima qualitat; creiem que “la bona llet” és un altaveu per posar en valor allò que fa anys que sabem fer i fem bé: llet, formatges, iogurts, postres làctics…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *