Què és "La bona llet"?

“La bona llet” és un punt de trobada de persones favorables al consum responsable de llet i productes lactis. Un espai on es pretén garantir la traçabilitat, qualitat i seguretat de la informació que circula sobre la llet i els productes làctics de Catalunya i de més enllà. “La bona llet” és un producte de qualitat que neix de la passió dels ramaders catalans, que dediquen la seva vida a produir un aliment de primera necessitat i amb propietats saludables contrastades en múltiples estudis. També neix de la passió dels industrials i dels petits transformadors  que posen la llet a l’abast de tothom en les seves diferents variants, com ara formatges, iogurts i postres làctics, segons la demanda d’una societat diversa i canviant.

I, finalment, també neix del bon criteri dels consumidors, que escullen el producte final que més els convé i en gaudeixen en cadascun dels seus àpats. D’aquesta manera, podem seguir comptant amb una llet que aporta grans avantatges a la nostra salut, tot respectant el medi ambient i el benestar dels animals.

Què és "La bona llet"?

“La bona llet” és un punt de trobada de persones favorables al consum responsable de llet i productes lactis. Un espai on es pretén garantir la traçabilitat, qualitat i seguretat de la informació que circula sobre la llet i els productes làctics de Catalunya i de més enllà. “La bona llet” és un producte de qualitat que neix de la passió dels ramaders catalans, que dediquen la seva vida a produir un aliment de primera necessitat i amb propietats saludables contrastades en múltiples estudis. També neix de la passió dels industrials i dels petits transformadors  que posen la llet a l’abast de tothom en les seves diferents variants, com ara formatges, iogurts i postres làctics, segons la demanda d’una societat diversa i canviant.

I, finalment, també neix del bon criteri dels consumidors, que escullen el producte final que més els convé i en gaudeixen en cadascun dels seus àpats. D’aquesta manera, podem seguir comptant amb una llet que aporta grans avantatges a la nostra salut, tot respectant el medi ambient i el benestar dels animals.

Com la podem distingir?

La bona llet es pot detectar fent servir els nostres sentits. Podem diferenciar-ne la qualitat a través del gust, de la vista i de l’olfacte, però també amb els segells de qualitat, com el de Lletra Q o el de Benestar Animal, que permeten assegurar la traçabilitat i el millor tracte dels animals a les granges. Per això és important mirar bé els envasos i fixar-nos en les etiquetes per contrastar el seu valor energètic i els continguts de greix, hidrats de carboni, proteïnes, sal o calci, entre d’altres.

Vista

A simple vista, en un got, podem distingir alguns trets del que és una bona llet. Si movem el got com si es tractés d’una copa de vi podem saber, per exemple, si és una llet sencera o desnatada segons l’espessor de la seva llàgrima. També podem saber si la llet està ben tractada i en bones condicions perquè el líquid de les parets del got serà homogeni i sense grumolls. Però sobretot hem de parar especial atenció en les etiquetes. La bona llet només té llet i com més propera sigui, més fresca i més bona.

Sabor

Saps que la llet de les zones costaneres és una mica més salada que la de l’interior? Això és degut a l’aigua que prenen els animals. Tant l’aigua com la qualitat dels farratges que mengen les vaques i el seu benestar intervenen en el sabor final de la llet. Per això, les vaques més ben cuidades donen una llet millor.

Olfacte

Has olorat mai la llet acabada de munyir? Si no ho has fet, ho hauries de fer… És una gran experiència per fer-la sol, acompanyat o en família. Només així podràs reconèixer l’olor de la llet de veritat. Que quina olor fa? Olor de pura llet.

Segell

El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya, el Ministeri d’Agricultura o empreses com AENOR® o Tetra Pak® certifiquen aspectes diversos de la llet, com ara la seva traçabilitat, el benestar dels animals o qüestions relacionades amb el reciclatge dels seus envasos. Per prendre bona llet, cal fixar-se en els seus distintius.

Beneficis per a cada edat

Des del punt de vista nutricional, els productes lactis constitueixen un dels pilars de l’alimentació. No existeix cap dieta al món que no inclogui un producte lacti en la seva composició, sigui de l’animal que sigui: euga, camella, cabra, ovella, búfala, vaca… Són aliments molt complets, ja que en la seva composició tenen una gran varietat de nutrients i un bon balanç de greixos, proteïnes i carbohidrats, importants per a la dieta. El consum de tres racions de productes lactis al dia s’associa a la salut i al creixement. Els requeriments de calci i d’altres micronutrients, com el zinc, el iode o la vitamina A, els cobrim en gran mesura amb productes làctics. A més, podem escollir entre una gran varietat de lactis de diferent procedència animal: vaca, ovella, cabra o búfala. La llet, consumida en quantitats adequades, és bona per a la salut.

Nadons i lactància

Durant la lactància cal cuidar la dieta per garantir la correcta alimentació del nadó. En aquest període es necessita una aportació de calci de 1.200 mg/dia, ja que el nounat reté un total d’uns 30 grams d’aquest mineral.

Infants i adolescents

L’adolescència és una etapa de “construcció” en el nostre cos en la qual l’esquelet necessita augmentar les seves dosis de calci per evolucionar.

Adults

Els beneficis de la llet i els productes lactis s’estenen més enllà del creixement i estan associats a un patró de dieta equilibrada. Les proteïnes dels lactis contribueixen a augmentar i conservar la massa muscular.

Gent gran

La seva riquesa en proteïnes d’alta qualitat i el calci fàcil d’assimilar fan dels lactis i la llet productes molt recomanables per a aquesta etapa de la vida, en la qual es produeix una disminució de la massa òssia.

Al·lèrgies i intoleràncies

Les al·lèrgies i intoleràncies requereixen un bon diagnòstic i tractament. Si pensem que podem tenir símptomes associats a aquestes patologies cal que consultem el nostre metge abans de prendre mesures pel nostre compte.

Intolerància a la lactosa

La lactosa és un sucre naturalment present en la llet. Encara que hi ha persones que desenvolupen intolerància, sobretot en l’edat adulta, els lactis com el formatge, el iogurt i altres llets fermentades poden ser consumits per persones intolerants perquè no tenen lactosa o la contenen en petites quantitats.

Al·lèrgia a les proteïnes de la llet

L’al·lèrgia a les proteïnes de la llet és una malaltia caracteritzada per una resposta exagerada del sistema immunitari a les proteïnes de la llet, principalment a la betalactoglobulina i la caseïna. Aquestes proteïnes són reconegudes com a estranyes en l’organisme i s’inicia la producció d’anticossos, entre ells, la immunoglobulina E, i se segreguen substàncies químiques, com la histamina, causants dels símptomes. La seva causa és genètica i s’acostuma a donar en els primers tres anys de vida.

Veritats i mentides sobre la llet

Per Sergio Calsamiglia, catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona

Durant els últims anys han sorgit diversos mites sobre el consum de llet, que acostumen a crear una falsa realitat i allunyen el consumidor de les bondats d’aquest producte. “La bona llet” també s’ha creat per posar aquests mites sobre la taula, generar-ne debat i desmentir-los. Perquè algú ho havia de dir…

Sabries dir si són veritats o mentides? Passa el ratolí per sobre de les imatges i descobreix què en saps, de les veritats i mentides sobre la llet.

Som els únics mamífers que consumim llet després de la lactància materna

Som els únics mamífers que fem un munt de coses: cuinar, cultivar vegetals, crear mites… Però això no vol dir que l’haguem de deixar de prendre. Durant l’evolució de l’ésser humà, els europeus van partir un canvi genètic que els va convertir en tolerants a la lactosa. Aquesta modificació és probable que els atorgués un avantatge competitiu que els va permetre sobreviure en el seu entorn. Si la tolerància a la lactosa hagués tingut efectes negatius, aquesta modificació genètica no hagués perdurat al llarg de l’evolució humana. Al contrari, l’evidència mèdica indica que els individus que consumeixen llet i derivats tenen més esperança de vida que els que en consumeixen pocs o no ho fan.

La llet és responsable de gran part de les al·lèrgies alimentàries

La proteïna de la llet pot generar al·lèrgies. Els estudis clínics indiquen que entre el 2-6 % dels infants i l’0,1-0,5 % dels adults són al·lèrgics a la llet. Això implica que un nombre elevat d’infants al·lèrgics deixen de ser-ho en la vida adulta. Tot i això, el grau d’autodiagnòstic és 10 vegades superior. L’al·lèrgia a la proteïna de la llet és una realitat que afecta una petita proporció de la població. El mite és sobredimensionar el diagnòstic, basant-nos fonamentalment en la percepció i l’autodiagnòstic. 

Hi ha una petita proporció de la població que és intolerant a la lactosa

La intolerància a la lactosa (el sucre de la llet) és el resultat de la falta d’un enzim, la lactasa, que la digereix. Existeix un àmplia gamma de “gravetat” davant la intolerància, des de les persones que no tenen l’enzim (totalment intolerant) fins a aquelles que tenen un nivell més baix del normal i són intolerants al consum de quantitats excessives de llet o derivats lactis. S’estima que, a Espanya, la incidència d’intolerància al consum normal de lactis és de l’11-15 %. Els individus parcialment intolerants a la lactosa poden consumir productes lactis baixos en lactosa (iogurts), llet sense lactosa o productes lactis amb pastilles de lactasa.

El consum de llet s’ha associat amb el risc de patir càncer

Els estudis científics seriosos que relacionen el consum d’aliments i càncer són escassos. El risc de patir un càncer colorectal és un 26 % inferior en els individus que consumeixen llet i derivats lactis respecte dels que en consumeixen pocs o gens. Pel que fa la incidència de càncer de mama, sembla que no hi ha cap efecte, positiu o negatiu. L’efecte anticancerigen de la llet s’atribueix al resultat protector del calci i a l’activitat de l’àcid linolènic conjugat, un greix present exclusivament en productes derivats de remugants (vaques, ovelles i cabres).

Si el colesterol a la sang és alt, cal reduir o deixar de consumir llet i lactis

El consum de llet i productes lactis té un petit efecte transitori sobre el nivell de colesterol a la sang. Contràriament, té un clar efecte hipotensor, mediat per l’efecte del calci i la presència de pèptids bioactius (pèptid inhibidor de l’enzim conversor de l’angiotensinogen). Per a la prevenció dels problemes cardiovasculars, el control de la tensió arterial és més important que el control del colesterol. Els estudis epidemiològics demostren que el risc de patir una malaltia cardiovascular és un 17 % menor en els individus que consumeixen llet i productes lactis respecte dels que en consumeixen pocs o gens.

Si vull perdre pes he de deixar de consumir llet i derivats

El calci redueix la digestibilitat dels greixos i té un reconegut efecte sobre les cèl·lules del teixit adipós que augmenta la pèrdua de greix. A més, la llet conté uns pèptids bioactius que generen una sensació de sacietat, reduint el consum d’aliments. Estudis clínics han demostrat que el consum de llet i derivats en dietes hipocalòriques redueix el pes un 10 % més que les mateixes dietes sense productes lactis.

El consum de llet pot provocar diabetis adquirida

La llet és un dels aliments amb un índex glicèric més baix. A més, els afectats per diabetis acostumen a tenir problemes d’obesitat i cardiovasculars, efectes que es redueixen amb el consum de llet i lactis. Els estudis epidemiològics demostren que el risc de patir diabetis tipus 2 és un 67 % més baix en els individus que consumeixen llet i els seus derivats respecte dels que ho fan poc o gens.

El consum de llet provoca excés de mucositat i asma

Els estudis “cecs” (on el pacient no sap si consumeix llet o un placebo) indiquen que ni l’augment de la mucositat ni la incidència d’asma estan associats al consum de llet.

Ref. 1 Crittenden and Bennett. 2005. Cow’s Milk Allergy: A Complex Disorder. J. Am. Coll. Nutr.24:582S–591S (accessible a “Dairy Food Consumption and Health” www.adsa.org).

Ref. 2 Elwood et al., 2008. The survival advantage of milk and dairy consumption: An overview of evidence from cohort studies of vascular diseases, diabetes and cancer. J Amer Coll Nutr. 2008;27:723S-734S (accessible a “Dairy Food Consumption and Health” www.adsa.org).

Ref. 3 Elwood et al., 2010. The consumption of milk and dairy foods and the incidence of vascular disease and diabetes: an overview of the evidence. LIPIDS. DOI 10.1007/s11745-010-3412-5.

Ref. 4 Faghih et al., 2010. Comparison of the e_ects of cows’ milk, forti_ed soy milk, and calcium supplement on weight and fat loss in premenopausal overweight and obese women. Nutr Metab Cardiovasc Dis. (inpress).

Ref. 5 Kelishadi et al. 2009. et al,. 2009. Can a dairy-rich diet be e_ective in long-term weight control of young children? J Am Coll Nutr.28:601-10. (accessible a “Dairy Food Consumption and Health” www.adsa.org).

Ref. 6 Wuthrich, et al., 2005. Milk Consumption Does Not Lead to Mucus Production or Occurrence of Asthma: Review. J. Am. Coll. Nutr.24:547S–555S.

Ref. 7 Zemel. 2005. The Role of Dairy Foods in Weight Management: Review. J. Am. Coll. Nutr. 24: 537S–546S.(accessible a “Dairy Food Consumption and Health” www.adsa.org).