Lorena Castillejos és Doctora en veterinària per la UAB, i actualment és Directora tècnica i investigadora al Servei de Nutrició i Benestar Animal (SNIBA), a més de professora associada del Departament de Ciència Animal i dels Aliments. Hem volgut parlar amb ella per conèixer amb més detall com treballen des de l’SNIBA amb l’objectiu de generar coneixement que es pugui transferir al dia a dia de les empreses.

Quan es crea l’SNIBA?

LC.- Fa uns 14 anys diversos companys i companyes, investigadors del departament de Ciència Animal i dels Aliments, ja teníem la idea que era necessari fomentar la transferència de coneixement al sector de la nutrició, el maneig, la producció i el benestar animal. Aleshores, de la mà d’ACCIó, l’SNiBA-UAB es consolida i la Generalitat de Catalunya ens acredita amb el segell TECNIO, que identifica els grups de recerca que participen en el procés de transferència de tecnologia i coneixement.

Existeixen altres SNIBA?

LC.- Catalunya n’està plena, però no amb la mateixa temàtica. És a dir, Acció ha acreditat a diferents grups de recerca amb el segell TECNIO que fan transferència de coneixement (al voltant de 60) amb diferents experteses, però en la nostra especialitat, que és la nutrició i el benestar animal, som els únics a Catalunya.

Quin benefici aporta fer investigació i transferència en nutrició i benestar animal?

LC.- En aquests moments, jo et diria que és fonamental. Vivim moments molt delicats per la ramaderia i per la població mundial. Si mirem el nostre petit país tenim unes necessitats concretes, però a nivell mundial la FAO ens diu que al 2050 tindrem un terç més de població a qui caldrà alimentar. Per tant, com a veterinaris tenim la responsabilitat de cuidar molt la ramaderia per poder alimentar aquesta població. Per això el nostre objectiu a l’SNIBA és assolir una ramaderia sostenible.

Com definiries la ramaderia sostenible?

LC.- Una ramaderia sostenible implica diverses dimensions: és una ramaderia competitiva i sostenible econòmicament, però també ho és mediambientalment, reduint o optimitzant recursos de tot tipus (des dels ingredients que mengen els animals, als residus que generen o als tractaments com els antibiòtics, etc.), i per suposat també ha de ser sostenible des del punt de vista del benestar de l’animal i del ramader. Però tampoc podem oblidar la sostenibilitat des del punt de vista de la qualitat i seguretat de l’aliment, que ens pot ajudar a millorar la confiança del consumidor que de vegades hem perdut.

I això és senzill d’aconseguir?

LC.- No sempre ho podem tenir tot i en el mateix grau. Per exemple, volem que les vaques pasturin? D’acord, però les vaques a pastura contaminen més. O volem alimentar a tota la població mundial mantenint la cura del medi ambient i el benestar dels animals? Llavors hem de fer una ramaderia més eficient que cuidi tant del benestar dels animals com del medi ambient de manera equilibrada.

Pel ramader els animals són la seva vida, i ell es el primer interessat en què estiguin bé perquè, d’altra manera, no produiran bé.

Com treballeu en totes les dimensions des de l’SNIBA?

LC.- Quan fem alguna modificació tant en la nutrició com al maneig o en el benestar dels animals, sempre busquem que hi hagi un equilibri entre les tres dimensions. No podem fer una cosa que perjudiqui una altra.

I la ciutadania, què en pensa de tot això?

LC.- Ens trobem amb un desconeixement molt gran, i és que ens hem separat del món rural. Jo mateixa: els meus pares i avis si, però jo, malgrat treballar-hi, no visc en el dia a dia al món rural. No palpem el que és la ramaderia real i el fet que el ramader està per cuidar els seus animals. Parlem d’explotacions, que és una paraula que hauríem de deixar de fer servir perquè no ens ajuda a entendre la realitat. Pel ramader els animals són la seva vida, i ell es el primer interessat en què estiguin bé perquè, d’altra manera, no produiran bé.

Quins projectes desenvolupeu en vacu de llet?

LC.- Fem molts estudis amb productes e ingredients per millorar l‘eficiència nutricional, però també modificant les condicions de producció, el sistema d’allotjament, el maneig de l’alimentació on busquem millores productives i també millores per la salut i el benestar de l’animal. Moltes vegades quan millorem l’eficiència nutricional també estem reduint l’impacte de la ramaderia sobre  el medi ambient, per exemple reduint el nitrogen que la vaca excreta a les femtes o el metà del gasos. En aquests moments també estem desenvolupant molta recerca fent servir tecnologia, el que ara s’anomena ramaderia de precisió, intentant que la monitorització continua i automàtica dels animals ens permeti millorar la seva salut, benestar i producció.

Quina és la vostra relació amb l’ALLIC?

LC.- Col·laborem per desenvolupar diversos projectes com, per exemple, un sobre el llit compost: hi ha molta ramaderia que està canviant el típic cubicle per un llit calent compostable on el compost, que és degradació de matèria orgànica, és el llit de la vaca. Quan l’animal surt a munyir el ramader ha d’airejar aquest llit perquè s’oxigeni i les bactèries aeròbiques es mengen tota la matèria orgànica i ho deixen sec i calent. Aquest sistema és més ampli, tou i confortable per la vaca, i s’ha demostrat beneficiós envers el benestar de l’animal i l’aprofitament de les dejeccions. En projectes com aquest l’Allic és una font d’informació que ens permet tirar endavant la investigació, i en d’altres hem estat partners.

És el cas de l’Smartfarm, oi?

LC.- Sí. L’Smartfarm és un projecte amb fons de finançament europeu destinats a recerca sobre els grans desafiaments de diversos sectors, i l’Allic ha estat partner. En el nostre cas, vam preguntar al sector ramader quins reptes tenia per davant i un que vam identificar com a transversal era la tecnificació de la ramaderia. Sobre aquesta base vam començar a buscar com la tecnificació podia ajudar a la competitivitat i sostenibilitat de la ramaderia catalana, i ho vam fer mitjançant estudis amb pollastres i porcs d’engreix, truges, vacu… Durant quatre anys hem treballat a granges amb diferents sistemes tecnificats (ambiental, alimentació, control del creixement, comportament,…) per buscar eines validades que fessin la feina més eficient, que evitessin l’estrès per a l’animal i que permetessin tenir un control continu del creixement de l’animal i dels possibles problemes de salut i benestar.

Estem desenvolupant molta recerca fent servir tecnologia, el que ara s’anomena ramaderia de precisió.

Em pots posar algun exemple?

LC.- Doncs imagina un robot de munyida que aporta flexibilitat al treball del ramader i permet a la vaca munyir-se quan ella ho necessita, una munyida voluntària, i mitjançant sensors de pressió o per infrarojos ens aporta moltes dades productives que li permeten prendre decisions (prioritzar l’accés a animals al pic de lactació, decidir quan assecar a un animal o donar més concentrat a les més productores…). També ens permet conèixer l’activitat dels animals per detectar zel o en un futur predir possibles malalties degut al seu comportament.

I quin paper ha jugat l’ALLLIC en aquest projecte?

LC.- Hem treballat plegats i ens han facilitat la seva base de dades, més de  80.000 registres de controls lleters de diversos anys, i nosaltres hem correlacionat la informació per trobar biomarcadors que permetin prevenir o detectar precoçment malalties com la cetosis.

Quins reptes tenim per davant en la tecnificació de la ramaderia?

LC.- Jo crec que tenim un problema de manca de personal qualificat: necessitem formar i capacitar a professionals en relació a l’ús de les tecnologies digitals, professionals que ajudin al ramader i al sector en general. Necessitem especialistes en recollida i anàlisis de dades de tot el procés productiu. I també ens cal un entorn facilitador per lluitar contra la bretxa tecnològica: els ramaders necessiten d’un assessorament tècnic independent per conèixer les noves tecnologies. I per un altre banda, la tecnologia que arribi al mercat cal que estigui validada a nivell de camp, no de laboratori. En resum, necessitem tecnologia més assequible, provada i validada. I com a gran repte de futur tenim la disponibilitat i integració total de les dades per poder treure’n profit.