El Ple del Parlament Europeu va votar fa unes setmanes sobre l’ús de denominacions pròpies dels productes lactis. Les regles europees només permetran etiquetar com a llet o formatge aquells productes lactis d’origen animal i no succedanis purament vegetals, com poden ser la llet de soia, civada o ametlla, o aliments a base de tofu.

Així Brussel·les dóna la raó als que esgrimien com a argument per a vetar unes certes denominacions que aquestes podien portar al consumidor a la confusió respecte de la veritable composició i naturalesa d’uns certs aliments vegans i vegetarians que, pels seus ingredients, posseeixen uns valors nutricionals diferents.

Termes com a “llet d’ametlles” o “formatge vegà” ja estan prohibits a la Unió Europea, però aquesta esmena prohibeix l’ús d’expressions com a “producte vegetal d’estil iogurt” o “alternativa al formatge”.

Aquest text aprovat pels eurodiputats introdueix una sèrie de precisions en aquest reglament sobre els conceptes de ‘llet’ i ‘productes lactis’. Així, l’esmena estableix que les denominacions recollides en la normativa “no podran utilitzar-se per a cap altre producte” i a més “estaran protegides enfront de tot ús comercial directe o indirecte de la denominació” respecte a “productes comparables o presentats com a substituts que no respectin la definició corresponent” i “en la mesura en què aquest ús s’aprofiti la reputació d’aquesta denominació”.

A més afegeix que els productes lactis han de quedar protegits de “tota usurpació, imitació o evocació, encara que s’indiqui la composició o veritable naturalesa del producte o servei o vagi acompanyada dels termes ‘estil’, ‘tipus’, ‘mètode’, ‘produït com’, ‘imitació’, ‘sabor’, ‘substitut’, ‘semblança’ o altres anàlegs”. Fins i tot, no podran incloure, per exemple, que són una alternativa sense lactosa per a les persones amb intolerància o informació que identifiqui a aquests productes vegetals amb un menor impacte ambiental.