La Mireia Masalies i l’Alf Anguils van estudiar a l’Escola de Pastors de Catalunya i treballen colze a colze per tirar endavant un ramat de cabres del qual se’n cuiden intentant recuperar algunes pràctiques de tota la vida. Hem volgut parlar amb elles per entendre una mica millor quins beneficis pot aportar a la terra la pastura dels remugants, com per exemple la prevenció dels incendis.

Parleu-me una mica de vosaltres: quina edat teniu?

MM.- Jo en tinc 29, i l’Alf en té 34. Ens vam conèixer el juny d’aquest any, i treballem plegades des que vam ajuntar ramats, al setembre.

Ambdues veniu de família de ramaders?

MM.- Jo vinc de família pagesa que es pot remuntar, almenys, fins la quinta generació, però l’Alf no. Ella és de Barcelona i és la primera generació que està al món rural, però totes dues hem passat per l’Escola de Pastors de Catalunya.

És allà on us vau conèixer?

AA.- No, ens vam conèixer després, perquè li vaig vendre llet a la Mireia un parell o tres de cops. Aleshores feia dos anys que jo tenia el meu propi ramat.

MM.- Jo havia acabat l’Escola de Pastors feia un any i poc, i allà ja tenia pensat muntar el meu propi ramat a Solivella, que és el poble de la meva família. Quan ens vam conèixer jo provava de fer formatge i també estava fent gestions burocràtiques que em deixaven poc temps per portar els animals. Ara ja tenim els dos ramats unificats.

Quantes cabres teniu?

AA.- Ara tenim un ramat d’unes 70 cabres: al voltant de 40 són adultes i la resta encara no han parit.

On viu el ramat?

MM.- Fem pastura en extensiu: tenim unes 20 hectàrees entre vinya, bosc i sembrat a Solivella. Aquestes terres es van abandonar fa 50 anys, en ple èxode rural, i la tecnologia posterior com els tractors, són inaccessibles. Antigament aquest terreny era d’ametller, i ara realment necessita d’un treball intens.

Com pasturen?

MM.- Les cabres pasturen la gran part del dia per allà on volen. Les copes dels arbres les protegeix de la pluja i el fred, i tenim un tancat que anem movent perquè vagin netejant per zones, perquè la cabra quan pastura és molt capritxosa: pica d’on vol i es va movent constantment.

AA.- Com que estem en una terra descuidada i hi ha molt de menjar, aquest està molt repartit, així que està bé que puguin fer una neteja més forta en espais concrets. Si no ho féssim així anirien picant brots aïllats i no aprofitarien tots els recursos que tenen disponibles.

De què s’alimenten les cabres?

AA.- Bàsicament de matolls, i piquen de tot. Es mengen tant el que troben al bosc com als marges, on hi ha esbarzers que els hi agrada perquè tenen fibra. En aquest sentit, és un animal senzill.

MM.- Apart d’això, els donem un extra a corral per tal que tinguin una dieta equilibrada, i els complementem l’alimentació amb una barreja de lleguminosa i gra de civada. 

Tots aquests matolls que mengen, són combustible en cas d’incendi?

MM.- Totalment. Crec que seria interessant provar d’ajuntar distints ruminats perquè mengen totalment diferent i podríem aconseguir més beneficis en la neteja del sotabosc. Per exemple, una vaca pesa molt més que una cabra i en caminar també aixafa l’herba. D’aquesta manera ajuda a que els matolls es degradin abans i tornin a introduir-se a la terra. A més, la vaca menja estirant amb la llengua i sempre deixa un tros d’herba que la ovella podria aprofitar. Per la seva banda, la ovella rosta el menjar i la cabra, com et dèiem, pica d’aquí i d’allà i pot menjar sobre dues potes, arribant a branques altes. Trobo que seria una bona combinació per prevenir incendis.

Us plantegeu fer alguna prova similar?

MM.- Tot just fa un mes hem agafat unes 30 ovelles per veure com es comporten en un ramat conjunt amb cabres. De moment, però, les tenim separades perquè volem fer una introducció progressiva, acostumant-les primer a nosaltres.

AA.- Coneixem ramats d’ovelles que tenen algunes cabres per fer de dides, perquè la ovella no fa tanta llet com una cabra i pot ajudar quan hi ha bessonades o la mare rebutja el corder. Crec que és anar provant i, segons el terreny i la vegetació, trobar la combinació més adequada.

Creieu que els incendis serien diferents si tots els boscos estiguessin pasturats?

MM.- Incendis hi ha hagut sempre, però realment hem arribat fins on som per la falta de ramaderia extensiva i l’abandonament rural. L’activitat rural s’ha anat perdent perquè no és una feina on et puguis guanyar molt bé la vida.

Apart de la prevenció d’incendis, quins altres beneficis aporta la pastura?

M.M.- Ajuda a regenerar la terra. Mira, al terreny on som tenim vinyes, i una de les coses que volem provar és veure com regeneren els animals la terra: que puguin entrar a les vinyes quan no hi hagi perill de destrossa perquè es mengin les restes que queden entre els peus dels ceps i abonin la terra. És tornar a l’agricultura que feien els nostres avis, no estem descobrint res nou: no és el futur, és el passat.

Veneu la llet del vostre ramat?

AA.- Ara no estem fent llet: les hem eixugat, hem fet canvis en el maneig i ja no pariran fins l’octubre o novembre de l’any vinent.

MM.- De fet ara estem en procés de buscar un obrador, condicionar-lo i poder tancar el cercle elaborant formatges, perquè no és gens viable vendre només la llet avui en dia. Però primer, farem la transhumància i anirem a una finca a fer prevenció d’incendis des del març fins a finals d’estiu. Allà ajuntarem les cabres amb mascles perquè quedin embarassades i després tindrem la llet.