NOTÍCIES

Treballem en benefici dels animals

Q-Llet la formen quatre veterinaris que assessoren explotacions lleteres per a prevenir la salut de les vaques i garantir la qualitat de la llet que produeixen. Ja fa més de 15 anys que treballen en un àmbit que no sempre és conegut per les persones alienes al sector, i han pogut conèixer la realitat de granges arreu del mon: des de les explotacions més pròximes a Catalunya fins a la resta d’Espanya, Europa o més enllà. Hem parlat amb Oriol Franquesa, un dels socis de l’empresa, que ens ha acostat una mica més la realitat del món ramader.

 

Quan es va crear Q llet?

OF.- El projecte va néixer al 2005 amb dos veterinaris, tot i que ara en som 4: el Demetrio, la Laura, la Gemma i jo. Ens dediquem a l’assessorament en qualitat de llet amb l’objectiu d’assegurar que les granges fan un producte de qualitat, tal com demanda la indústria i les persones consumidores.

Quina és la vostra activitat principal?

OF.- Treballem en un àmbit que implica gairebé totes les altres àrees d’una granja: la revisió dels equipaments de la munyida, la valoració del confort i benestar animal, el disseny d’instal·lacions, la formació del personal de munyida, l’assessorament en tractament dels animals… Has de tocar molts pals dins la granja i això ens agrada molt.

En quins territoris assessoreu granges?

OF.- Prestem serveis a tot arreu: des dels clients que tenim més propers a Girona, a la plana de Vic, o al Vallés fins a la resta d’Espanya però també fora: Portugal, França, Romania, Alemanya, etc. I fora d’Europa hem viatjat al Japó, Xina, Rússia, Sudàfrica, Canadà, Brasil, etc.

Què implica que una llet tingui qualitat?

OF.- Hi ha dos aspectes relatius a la qualitat. D’una banda parlem de la qualitat del contingut en greix i proteïna, que d’això se’n cuida el nutròleg. De l’altra, hi ha la qualitat sanitària de la llet, és a dir, que les vaques no tinguin cap patologia del braguer. Això és controla mitjançant les cèl·lules somàtiques. Una llet de bona qualitat sanitària és una llet amb baix recompte de cèl·lules somàtiques -per sota de 200.000-, amb un contingut de bactèries inferior a 10, que no té residus de medicaments o químics i que no té aigua afegida. Tot això és el que implica la qualitat sanitària de la llet, i als ramaders se’ls paga en funció d’aquesta qualitat.

Quins són els principals problemes a nivell mèdic que es troben aquestes granges?

OF.- La patologia més freqüent i que més despeses genera a les explotacions són les infeccions de braguer: les mamitis. Això juntament amb les coixeres, que també són freqüents.

Com abordeu el maneig de les mamitis?

OF.- Des d’un enfoc preventiu, perquè avançar-te a la malaltia sempre serà molt més rendible. Treballar amb un enfoc preventiu demana una inversió inicial que després té un retorn perquè tens uns animals sans que produeixen llet de qualitat. Pensa que cada cop que tractem un animal malalt vol dir que hem de llençar la llet, i fins i tot podria ser que l’animal es quedés tocat, que no puguem recuperar la seva producció i que hagi de marxar de l’explotació. Per tant, treballar en prevenció és mot més eficient a nivell econòmic, de maneig de feina i de benestar animal. Al final, els ramaders ho són perquè estimem els animals i s’esforcen perquè estiguin sans.

La prevenció és un factor de millora en tots els sentits?

OF.- Efectivament. En primer lloc, del benestar animal. La potència del benestar animal de la vaca de llet és que d’una banda, té un retorn econòmic. Però també genera orgull en el ramader, que sap que està fent les coses ben fetes. Per tant el ramader és el primer interessat en fomentar el benestar animal de la seva granja. Al final, tots treballem per tenir animals lliures de malaltia, que estiguin còmodes i confortables.

Per la feina que fas, doncs, treballes mà a mà amb els ramaders…

OF.- Sí, de fet el ramader és qui ens ensenya a nosaltres moltes coses. És clar que nosaltres estem constantment al dia com a veterinaris, però on realment aprenc és en el contacte amb ramaders diversos. Quan un d’ells prova algun canvi que li aporta una millora, n’aprenem tots; quan algú em fa una consulta i jo li puc explicar un cas real, també. Pel fet de visitar tantes explotacions, nosaltres som una mica els ulls pels ramaders, que hi confien perquè saben que ens movem per moltes granges diferents. Però no oblidem que qui té la valentia per dur a terme els grans avenços són ells.

Hi ha molta innovació en aquest àmbit?

OF.- En el món agrari hi ha molta tecnologia, i és difícil saber-ho si no ets dins treballant-hi.

La ciutadania té poc coneixement del sector lleter?

OF.- Si que estaria bé que tothom sabéssim d’on surten les coses i entenguéssim tot el que hi ha darrere del preu que en paguem, però el ciutadà no té la obligació ni el temps de conèixer-ho tot. Potser nosaltres hem de comunicar millor, hem de difondre millor quin es el nostre món, com cuidem els animals, etc.

Com ha evolucionat el sector de la llet a Catalunya en els darrers anys?

OF.- La tendència ha estat al creixement de les explotacions, a tenir més vaques, a professionalitzar-se i a produir més i millor per sobreviure a causa de dos factors: els preus de la llet però també la manca de relleu generacional. Aquesta realitat té dues lectures: d’una banda és una llàstima, perquè s’han perdut moltes granges que vivien d’això i han abandonat el territori, amb la pèrdua de riquesa associada que això comporta. Però, d’altra banda, vol dir que tenim un sector més madur, professional i eficient.

Per què és important que tinguem un sector lleter fort?

OF.- Personalment soc un defensor dels aliments de proximitat, i per tant vull que allò que consumeixo es produeixi a prop meu. Però també perquè els ramaders són els qui estan cuidant del meu país, del meu ecosistema. El bosc on a mi m’agrada anar a passejar, els camps per on vaig en bicicleta… hi són gràcies als ramaders. Sense ells, el meu entorn seria molt diferent.

Quina relació teniu Q Llet amb l’Allic?

OF.- Per nosaltres és bàsic disposar de la informació que ens proporciona l’ALLIC relativa a les analítiques que fan de les granges, del control lleter, etc. A més, és on enviem més mostres per a identificar els patògens que tenim a les granges. És el nostre laboratori de confiança.  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *