Aquest mes de març hem volgut parlar amb dones que treballen i gestionen explotacions agràries a Catalunya. Tres visions diferents per entendre com desenvolupen la seva feina quotidiana i com veuen el futur de la dona en el mon rural.

Em dic Assumpta Bagaria, i soc sòcia a parts iguals amb el meu home i el meu fill del Mas Jordà, on tenim vaques lleteres.

Com és un dia qualsevol en la teva feina?

AB.- M’aixeco a les 6:30 i, a l’hivern, encenc foc, que és una cosa que gaudeixo fent. Després entre el meu home, el meu fill i jo acostem les vaques al robot de munyir. Aleshores jo aixeco el fill petit, li dono l’esmorzar i el porto a l’escola. Quan torno netejo la sala perquè les vaques estiguin confortables. La resta del dia faig papers i m’ocupo de la comptabilitat. Ens hem repartit les feines amb què cadascú es troba còmode, però ens donem un cop de mà en altres tasques si és necessari.

Quina diries que és la situació de la dona en el món agrari a Catalunya?

AB.- És difícil generalitzar, suposo que depèn de la zona i la realitat de cadascuna. Potser jo em sento diferent perquè tinc la mateixa participació en l’empresa que el meu home i el meu fill mentre que en altres explotacions poder si s’han sentit menys valorades, però en el meu cas  no he viscut això. Jo sento que la meva feina es valora com la de qualsevol altre. On si hem de treballar per un canvi major és en la visió més tradicional de les taques a la llar: si jo treballo en l’explotació i a casa, tu també perquè és la teva explotació però també és casa teva.

Emprendre en el món agrari com a dona…

AB.- Penso que actualment emprendre en el món rural és tant complex per una dona com per un home. Per mi és important reivindicar-me com a persona en les tasques que faig, fer-me visible, més enllà de ser o no ser una dona

A tu personalment, què és el que més t’agrada de treballar en una explotació agrària?

AB.- L’any passat em van regalar una segadora amb bateria amb la que m’agrada mantenir l’herba. Aquesta feina abans la feia el meu sogre, ara he agafat el relleu jo, i m’encanta veure que la part verda de la casa està segada. A més, no tinc un horari preestablert, sinó un seguit de tasques que tinc la llibertat de fer en el moment en què em va millor.

Un primer pas cap a una visió més en femení del treball en el camp seria…

AB.- Crec que el que cal fer és pedagogia i sensibilitzar la ciutadania perquè entenguin i valorin la nostra manera de viure a pagès, les dificultats amb què ens trobem, per què demanem coses com que el preu que es paga per la llet sigui més just, etc.

Quina relació tens amb l’ALLiC i quina utilitat n’extreus en la teva feina?

AB.- Són qui ens fan les analítiques, i la veritat que en els darrers anys ha millorat molt en quant a la immediatesa dels resultats i ara puc mirar com estem de qualitat i a la que un barem canvia, soc jo qui està a l’aguait per tenir una resposta immediata. Tot hauria de ser així: si volem aconseguir uns estàndards de qualitat o de sostenibilitat, posa’m a l’abast els mitjans i les eines com ho és l’ALLIC, perquè sense eines i només a base de sancions, no aconseguirem ni conscienciar ni tenir un sistema excel·lent.

Em dic Mireia Colonques. Soc una de les propietàries de l’empresa Les Cabres d’en Peyu. Som dues sòcies que desenvolupem les mateixes tasques. En soc la gerent, ramadera, pastora, veterinària  i formatgera.

Com és un dia qualsevol en la teva feina?

MC.- Només arribar al corral posem menjar a les cabres i aprofitem per fer una primera revisió de l’estat de tots els animals. Després les munyim i tot seguit sortim a pasturar. Sortim amb elles i els gossos durant tres hores i després les ubiquem dues o tres hores més dins un tancat que tenim. Aprofitem llavors per a elaborar la llet que transformem en formatges i altres productes làctics frescos com mató. Quan acabem, al vespre, les tornem a munyir i els hi tornem a posar menjar al corral.

Quina diries que és la situació de la dona en el món agrari a Catalunya?

MC.- Tot i el que hem aconseguit,  hem de seguir treballant a partir de l’herència de totes aquelles dones que en el seu moment van fer-ho des de l’anonimat i sense cap reconeixement però que gràcies a elles som on som. La situació ha millorat, però no és suficient ni molt menys.

Emprendre en el món agrari com a dona…

MC.- És dur però possible i bonic.

A tu personalment, què és el que més t’agrada de treballar en una explotació agrària?

MC.- El contacte i vincle amb els animals i la terra. Fer ús de tots els meus coneixements i seguir estudiant per ampliar-los per tal d’aconseguir el màxim benestar per les meves cabres i així millorar dia a dia el rendiment de l’empresa. La participació en tot el cicle fins arribar a un producte final és màgic i m’omple molt.

Un primer pas cap a una visió més en femení del treball en el camp seria…

MC.- Desvincular per complet les tasques que impliquin força física als homes. El fet de ser dues dones qui gestionen una empresa agrària, no hauria de ser motiu de reconeixement extra per part de ningú, s’hauria de veure amb normalitat. Per la nostra part, aprofitant la figura mediàtica d’en Peyu i el disseny de les nostres instal·lacions que estan adreçades a realitzar visites guiades, pretenem fer arribar el sector primari a tothom que hi estigui interessat. Però intentem també explicar a totes aquelles nenes i noies que els agradi i somiïn en ser ramaderes o implicar-se d’alguna forma en el sector, que es pot i que ser dona no és un impediment, sinó, una virtut.

Quina relació tens amb l’ALLiC i quina utilitat n’extreus en la teva feina?

MC.- És el nostre laboratori de referència. Ens ajuda a mantenir un control sanitari al nostre obrador i als nostres productes abans de la seva venda.

Em dic Mª Àngels Rosselló, i soc la responsable de l’explotació Sant Jaume de Palau.

Com és un dia qualsevol en la teva feina?

M.A.- La meva jornada comença a les 5:30 del matí i faig la gestió del separador, que consisteix en posar tots aquells animals que s’han de separar per fer tractaments, revisions, etc. Després faig els llistats de les tasques a fer pels treballadors. D’aquesta manera quan ells arriben a les 6, ja tenen les vaques i les llistes de feina a fer. Desprès, vaig a la granja de les vedelles a fer la reproducció i a la tarda faig feina d’ordinador.

Quina diries que és la situació de la dona en el món agrari a Catalunya?

M.A.- Bàsicament som d’una pasta especial. Tenim una capacitat de sacrifici molt gran. Amb això no vull donar a entendre que la resta de dones no la tinguin, però el sacrifici de passar fred, calor, d’haver de treballar en un sector majoritàriament masclista i de sacrificar gran part de la vida familiar i social crec que és bastant del sector primari. No tens dies de festa i encara que no vulguis, t’emportes els mal de cap a casa, i has de demostrar la teva eficiència a diari. Després encara et queda la gestió de la llar i la família.

Emprendre en el món agrari com a dona…
M.A.- Implica tenir una xarxa de persones que t’ajudin en la gestió familiar. Quan tens fills depens molt dels padrins o terceres persones perquè t’ajudin en el dia a dia.

A tu personalment, què és el que més t’agrada de treballar en una explotació agrària?
M.A.- El repte diari de fer que els animals estiguin còmodes i ben cuidats i que la teva feina es vegi reflectida en el rendiment de l’explotació. A part de saber que formo part de la cadena alimentària i que la societat està alimentada amb productes d’alta qualitat fets pels ramaders i agricultors de Catalunya.

Un primer pas cap a una visió més en femení del treball en el camp seria…
M.A.- El reconeixement de la feina com a dona. Podria potenciar-se que cada cop hi hagués més dones en les direccions de les empreses agràries i equiparar els seus sous al dels homes en la mateixa posició.

Quina relació tens amb l’ALLiC i quina utilitat n’extreus en la teva feina?
M.A.- Inicialment l’ALLIC ens permetia saber exactament la qualitat de la nostra llet en tanc. Poc després vam decidir fer el control individual de cada animal un cop al mes, d’aquesta manera sabem exactament la salut del braguer de les nostres vaques. Amb tota aquesta informació podem prendre decisions per possibles tractaments.