Antoni Dalmau és llicenciat en veterinària i es va doctorar treballant sobre el comportament social, el comportament alimentari i la selecció de l’hàbitat en ungulats salvatges. Ha treballat en els àmbits del benestar animal a la granja, en el transport i el sacrifici, el comportament social i alimentari a més de la relació humà-animal entre altres temes. Forma part de l’Institut d’Investigació i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) i és investigador del Programa de Benestar Animal i responsable científic del segell de benestar Animal Welfair®. Hem volgut parlar amb ell perquè és un dels experts de referència en el benestar animal.

Per què és tan complex d’avaluar el benestar animal?

A.D.- El benestar en sí és més complex del que sembla. El que succeeix sovint és que intentem simplificar-ho, i curiosament ho simplifiquem més amb els animals no humans que amb les persones. Si ho penses, arreu del món es parla d’assegurar el benestar animal i hi ha certificats que inclús afirmen garantir-ho. En canvi, no hi ha una sola llei a cap país que garanteixi el benestar humà i ho assumim amb normalitat, ja que ens diem a nosaltres mateixos que el benestar humà és massa complex i cada individu massa diferent com per garantir-ho per tothom. És a dir, no hem estat capaços d’assegurar el benestar humà però sí som capaços de fer un llistat de coses en un paper, passar-nos una hora en una granja  i garantir el  benestar dels animals que hi viuen. Això es diu antropocentrisme i es centra en què els hem simplificat, convertint-los en una altra cosa que no és un ésser viu amb capacitat per sentir emocions.

La ciutadania entén el benestar animal de la mateixa manera que els científics?

A.D.- Des d’un punt de vista humà es produeix una situació molt interessant. L’espècie humana és contradictòria per definició, i això és quelcom que no acceptem. Per exemple, veus un anunci d’uns infants en un país pobre passant gana i t’afecta durant una hora. Després veus una noticia d’un nen que queda atrapat en un pou en algun indret del sud d’Espanya i estàs tres dies molt afectat. Perquè? Perquè som contradictoris. I sovint quan ens plantegen aquestes contradiccions ens sentim dèbils, perquè tenim clar que la consistència es millor que la contradicció. I quan li pregunten a un consumidor com és possible que  puguis estimar el teu gos i al mateix temps et mengis a un altre animal, surt tota aquesta fragilitat humana. Però la realitat és que som capaços de compaginar les dues coses, com espècie i com individus. De fet, aquesta visió (o falta de visió) debilita molt el consumidor perquè acabem pensant que pel fet de menjar productes d’origen animal som males persones.

El concepte de benestar animal, doncs, està condicionat per la visió de cada persona?

A.D.- La dificultat del benestar animal és que tothom en té una visió molt personal al respecte. Els científics intentem aplicar una metodologia per avaluar-ho en aquells animals amb els quals treballem, però té un gran component social i ètic amb el qual nosaltres, els de la branca animal, no hi podem treballar, però si que hi treballen els sociòlegs, per exemple. El benestar doncs, és un concepte que cal abordar des de diversos punts de vista.

“Hem de deixar de projectar la mirada humana en els animals i intentar entendre les necessitats de cada espècie”

Quina diferència existeix entre els animals i els humans?

A.D.- Una vaca no sap que morirà i no preveu quina vida tindrà amb el seu vedell. La vaca està orientada biològicament a evitar el vincle afectiu si el seu vedell neix mort. Si neix viu, la vaca produeix unes hormones que donen lloc al vincle maternofilial i que són estimulades pels propis moviments del vedell. Així doncs, si separes el vedell de la vaca abans que es produeixi aquest vincle no serà traumàtic, però si ho fas al cap d’una setmana o tres mesos, sí que ho serà, perquè el vincle entre mare i fill serà molt potent. Això ho sabem en base d’estudiar aquests animals. No podem veure aquesta situació només des del punt de vista de l’ésser humà: “Com pots prendre la llet d’una vaca a qui li han robat la criatura?”. Aquesta mirada no empatitza amb la vaca, de fet l’està empetitint, perquè sembla que el valor de la vaca va lligat a quan similar sigui la seva experiència a l’experiència humana de que et robin un fill acabat de néixer i això apart de ser antropocèntric no és just per la vaca, perquè és un animal que funciona diferent i tenim la obligació de saber-ho si realment estimem els animals i no només la nostra pròpia projecció sobre ells.

Com podem doncs gestionar les necessitats dels animals en entorns productius?

A.D.- Tornem a la vaca de llet. Els humans volem que la vaca pasturi perquè és una conducta pròpia de l’animal. La realitat és que les pastures tenen bona qualitat només uns mesos l’any: a la primavera sobretot, i a la tardor. Però a l’estiu i a l’hivern, no tant, o no gens en alguns casos. Tenim doncs un entorn que proporciona un comportament, el de pasturar, que no sempre ve associat a una bona alimentació o estat nutricional  per l’animal. Ara imaginem que som capaços de portar la pastura a la vaca. De fet, no inventem res, això ja és el que es fa en temporades d’hivern o inclús tot l’any amb els animals estabulats, però llavors cobrim les necessitats nutricionals (i està molt bé), però no les comportamentals (els animals no es mouen prou). Que hauríem de fer? Pensar en què necessita la vaca tot l’any: una zona prou gran on es pugui exercitar i al mateix temps permetre que tingui una bona alimentació 365 dies. En aquest últim model hem aconseguit cobrir una necessitat nutricional i una necessitat de comportament. En resum, hem de deixar de projectar la mirada humana en els animals i intentar entendre les necessitats de cada espècie, així podem millorar de veritat el seu benestar. Si no, només en millorarem l’aparença.

“El confort en vaquí de llet és un dels més avançats, perquè els ramaders són els primers interessats i els més sensibles a tenir-ne cura”

Quina és la situació a Catalunya?

A.D.- En el cas del vaquí de llet hi ha una clara avantatge, perquè és un animal molt sensible a la resposta d’estrès. Quan un individu té un factor d’estrès, el primer que falla és la funció reproductiva, i la producció de llet, tot i no ser funció reproductiva estrictament, hi està molt lligada hormonalment. Els ramaders saben que si una nit hi ha tempesta o s’espatllen de cop els ventiladors, al dia següent baixa la producció de llet, per exemple. Per tant, és un animal que té un indicador molt precís del seu estat fisiològic. Hi ha per explicar-ho breu i ras un comptador que dos cops al dia et diu com li va la vida a aquella vaca. Per això, el que es coneix com a cow-confort en vaquí de llet es treballa des de fa molts i molts anys i en comparació amb altres sistemes productius, es troben molt més avançats perquè ja és el propi ramader el que veu que qualsevol petit problema li genera problemes a ell.  Jo et diria que l’estat de salut física està força bé en general en les granges de vaques de llet  de Catalunya i on cal avançar més és en la dimensió del  comportament animal.

Quin paper tenim, els i les ciutadanes?

A.D.- La nostra societat exigeix molt des del punt de vista del benestar i la cura mediambiental, però com a consumidors no valorem el cost que això suposa i prioritzem la compra per preu. El sector ramader evolucionarà en la mesura en què la ciutadania faci de força tractora  per a què el benestar millori, i això vol dir també acceptar pagar-ho. El que no s’hi val és empènyer quan fas de ciutadà i no estirar quan fas de consumidor, perquè llavors el que fas és ofegar al ramader, que és on ens trobem ara.